1 de febrer del 2007

Innovant


em pregunto on ets,
et busco en la foscor...
saps que la llum m'espanta

no et trobo,
sento que em perdo

buidor
silenci
amargor

...i si jo vinc
tu te'n vas
...i si jo vaig
tu no hi ets
les

4 comentaris:

  1. Uribetty1 de febrer del 2007, a les 23:54

    Poca cosa puc dir, trist.
    Això sí esperava un poema teu i aquí està, ara ja podré morir tranquil.
    Petons maca!

    ResponElimina
  2. Tals2 de febrer del 2007, a les 0:08

    És trist, va sortir així, al menys ja he complert la meva promesa! I no et cal que et moris, que encara ens queden molts poemes per llegir ^^ Petonets!!

    ResponElimina
  3. Anònim2 de febrer del 2007, a les 11:35

    Acoloridament menlangiós. Musicalment trist...
    M'agradat, nina...

    Un petonet dolç.. ;¬)*

    ResponElimina
  4. Tals2 de febrer del 2007, a les 21:52

    Ooohh Barbollaire, maco, moltes gràcies! És el primer poema que faig i t'ha agradat, què més puc demanar? ^^ Un petoneet carregat de somriures :D

    ResponElimina